FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de roba llarga, folgada, oberta de davant, sense mànigues, que es porta tirada a les espatlles cobrint el vestit. Posar-se, treure's, la capa. Embolicar-se amb la capa. Una capa madrilenya. Capa d'aigua o de pluja. Capa de cor, magna. Capa de caputxa. Capa torera. capa pluvial [...]
Conjunt de dades geoespacials amb el mateix tipus de geometria, els mateixos atributs i el mateix sistema de referència espacial, que constitueix la representació digital d'un determinat tipus d'entitats o fenòmens geogràfics. [...]
Peça de roba llarga, folgada, oberta de davant, sense mànigues, que un artista circense porta tirada a les espatlles cobrint el vestuari, i que es treu en començar el número. [...]
Peça de vestir exterior sense mànigues, que es corda al coll i cau per les espatlles per a cobrir tot el cos, pot portar un canesú o alguna peça semblant del coll a les espatlles. [...]